Trobades restes d’homínids a les vies de l’estació de tren de Castelldefels. Segons ha pogut saber l’Observador podríem estar davant d’un gran descobriment ja que a falta de realitzar les proves del carbò 14, “hi ha moltes esperances depositades en que ens apropi a la baula perduda” segons paraules del mateix descobridor, l’antropòleg Indiana Bones.
Foto d’arxiu.Indiana Bones:
“Estoy loco por tus huesos”
Indiana Bones va estudiar a l’universitat de Massachutes, on es va especialitzar en antropología moderna, “molts no creien en aquesta especialitat i ara sòn tots morts” assegura mentre intentem que ens expliqui en que consisteix el descobriment.
“Estaríem parlant d’un grup d’homínids en migració; es el que ens fa pensar que ens podríem trobar davant la baula perduda, però el que més ens ha sobtat de tot es que entre les restes hem pogut recuperar el que sembla un instrument musical d’una sofisticació sorprenent.” A falta de les proves de datació per carbó 14, l’antropòleg data les restes d’entre segons i mil·lèsimes de segons abans que passés el tren de les 23:25. Si es compleixen els auspìcis i es demostra que hem trobat la baula perduda l’antropòleg ens ha avançat ja com anomenaría la nova familia d’homínids: “Homo Crossing”.
-“Per aquest any el mal ja està fet i no s’hi pot fer res, ara només queda treballar perquè no estorni a repetir una merda de mundial del calibre que estem veient.”- contestavaJoseph Blatter a la pregunta de la periodista.Perquè el cert es que, tot i que no hi ha res d’interessant en un Nigèria – Corea del Sud, els amants del bon futbol o altrament dit barcelonistes, esperem del mundial el bo i millor de cada casa i que sigui el vehicle amb el qual transitar més veloçment les tedioses hores laborals en la mesura del possible. Però lamentablement enguany es preferible passar l’estona treballant que veient qualsevol dels soporifers matchs que rojadirecta, la teva no, ens ha ofert. Com deiem ara només queda posar-hi mesures perquè no torni a succeir. Prenent l’idea bàsica del “Mestre Modgi”, en la que proposa que tots ens fem seguidors d’Holanda per, en cas de que guanyin el Mundial desfermar un apartheit a la inversa, teihtrapa, on els afrikaners serien exiliats o, en cas de que no conseguissin escapar, torturats a escoltar el so d’una vuvuzela fins a la mort, la FIFA ha vist una nova forma d’organitzar un Mundial on el que l’entreteniment no depengui exclusivament del que succeeixi en el terreny de joc o si més no que els enfrontaments tinguin algun al·licient extra que inclús el mediocre joc dels equips no eviti poder seguir amb fervor els partits més intrascendents. El nou sistema en el qual els grups es conformaríen en funció dels conflictes o disputes bèl·liquesque mantinguin, hagin mantingut o tenen en ment mantindre els països representats per cada plat combinat, preténbuscar el morbo fàcil, el suspens de si al finalitzar l’encontre es desencadenarà una batalla campal o si bé el match no podrà ni començar degut a que els jugadors han sofert atacs abans d’iniciar-se. Encara amb la pilota en joc en el mundial de Sud-àfrica i el campió per decidir no es pot evitarpensar en l’època del colonialisme com a primer context per posar en pràctica el nou mundial, el “Colomundialisme”.
El sistema ja us el deveu imaginar, s’agafa un país el qual hagi colonitzat a uns altres països i ave, se’ls enfronta en una lligueta a mort*. Així podríem avançar la distribució dels primers grups pel proper Colomundialisme 2014.
Grup A: Anglaterra
Gambia, Hondures, Canada,Australia, Nova Zelanda, India iGibraltar.
Grup B: França
Tunis, Vietnam, Madagascar i Marroc
Grup C: Portugal
Brasil,Angola i Moçambic
Grup D: Holanda
Sud-àfrica,Sri Lanka i Jamaica
Grup E: Espanya
Filipines, Cuba,País Basc, Catalunya i Julivert.
Grup F: Itàlia
Eritrea, Somàlia, Líbia iEivissa
Grup G: Alemanya
Togo, Camerun i Mallorca.
Encara s’està estudiant com es decidirà la següent ronda per els equips que quedin líders de grup, probablement es buscarà el darrer enfrontament bèl·lic que hagin mantingut els diferents països per tornar-los a emparellar i que no minvi la tensió. El que per altra banda si tenen clar els organitzadors es que a la final només podrà arribar un equip el qual sempre s’enfrontarà a Israel i en el qual les lesions que els jugadors de l’equip israelita puguin sofrir seran contabilitzades com a gol per l’equip que les produeixi.
Finalment, s’està arribant a un acord amb l’ONU a fi que el resultats del enfrontaments tinguin vinculació directa amb el devenir polític dels països, així es podrien decidir les disputes territorials, econòmiques o polítiques en funció qui guanyés un partit de furgol, tot per fer de l’esport rei una cosa amb sentit. Els polítics catalans per la seva banda demanaran a l’ONU si aquesta mesura es pot fer extensible a altres esports com l’okey patins o el vaterpolo on els esportistes catalans partirien amb avantatge per així poder desencallar la sentència de l’Estatut.
Des de l’Observador assistim astorats al debat nacional que s’ha creat arran de les darreres decisions d’Ajuntaments de prohibir el burka i el vel integral en els espais públics. Més enllà de debatre la idoneïtat de tal mesura o les conseqüències que podria portar a la vida de les dones que es veurien afectades, el que ens colpeix es el poc estim que s’estàdemostrant envers la cultura de la que formem part i al mateix temps ens nodrim, que no es cap altra que la capitalista.
Algú podrà rebatre que el capitalisme no es pot considerar com a sistema cultural ja que es tracta d’un model econòmic, però en una societat on el mercat financer governa per damunt dels poders públics, on la moda regeix fins als més insignificants actes de l’individu, on la riquesa es el leit motif preponderant i on el nostre sistema de valors varia coincidint amb les èpoques de rebaixes, intentar diferenciar una cosa de l’altra es no voler veure la realitat.
La polèmica sobre el burka matins.sí, burka matins.no, no ve donada per la situació de sotmetiment de les dones que en fan ús, ni per la desconfiança que poden generar les persones que el duen, ni tan se val per la diferenciació que es pot crear en escoles o llocs de treball. El problema que ens planteja el burka a la nostra societat es d’enveja; com pot ser que unes persones vingudes de fora conservin els seus hàbits voluntàriament, quan nosaltres amb feines podem mantenir els nostres a ca nostra? Com pot ser que amb la merda de cultura que tenen no es deixin influenciar per la nostra?
Bé, la resposta es ben senzilla: perquè nosaltres defugim la nostra cultura, l’estigmatitzem i fins i tot en reneguem, mentre ells la perpetuen i en donen un valor. Al negar la nostra cultura ens sentim incapaços d’esgrimir pressió social sobre “intrusions” que ens incomoden i recorrem als polítics perquè es creïn lleis que regulin el que com a societat no sabem pair.
Avui li ha tocat al burka, que tot s’ha de dir es un mal menor a ca nostra i optatiu com el dur piercings o tatuatges, trets distintius que et marquen les relacions interpersonals i professionals, i que a més depen de qui el dugui fins i tot ens fa un favor estètic, del que alguns/es podrien mirar de posar en pràctica. Demà amb una mica de sort treuràn una llei que prohibeixi les rastes.
Amb tot això el teló de fons en el que es desenvolupa aquest conflicte te a veure amb la mal denominada defensa de la multiculturalitat que alguns esgrimeixen per menystenir i emmascarar la nostra cultura pròpia. Cal recordar aquí que multiculturalitat no es sinònim d’interculturalitat, ja que mentre la primera esquinça en pedaços més petits, dels que deglutim el que més ens apeteix rebutjant la resta, la segona ha d’intentar crear un medi on les diferents cultures convisquin, si cal.
Expressat el meu punt de vista, passaré a citar sistemes en front dels qual prefereixo ser capitalista:
Integrista, budista, comunista, madridista (ja se que son capitalistes, però no em veig en cor de barrejar-m’hi), islamista, feminista, artista (els de l’SGAE se sobreenten), mileurista, interista, sionista, evangelista, taxista, drogadista, creacionista (vaja ja acabo de dir drogadista), culturista, sindicalista i argentí.
Universal ha anunciat que obrirà un nou parc temàtic a Catalunya, concretament a Barcelona i més concretament encara a las Ramblas. En un contracte de dubtosa legalitat l’Ajuntament de Barcelona cedirà a la multinacional el dret d’explotar l’emblemàtic carrer i els seus voltants per una quantitat entre molt elevada i infinit. L’alcalde Hereu qualifica, i requalifica, l’acord de extremadament beneficiós per tots el barcelonistes, i per alguns barcelonins també, i l’engloba en el pla de desenvolupament turístic de la ciutat. El parc com no podia ser de cap altra manera s’anomenarà “Universal Las Ramblas Aventura” i tindrà com a principal centre d’atractiu l’arxitrepitjat carrer de “las ramblas”. Molts experts consideren una hàbil estratagema la realitzada per Universal ja que les inversions a realitzar seràn ìnfimes i fins i tot es parla de desinversió per garantitzar una experiència única en l’àmbit dels parcs d’atraccions. Hotels, alguns decorats per cel•lebrar Halloween tot l’any, restaurants amb menjars d’arreu del món on els aliments es tracten com en l’origen y sense passar per cap control de la CEE, barris ambientats en les ciutats més exòtiques y violentes, instal•lacions on representar espectacles o fins i tot la possibilitat de participar directament en les representacions (potser que no ho siguin) d’espectacles urbans com per exemple una persecució policial o l’intent d’atrac d’un moro, son alguns dels alicients que hom ja podia trobar al visitar las ramblas, només calia afegir unes atraccions inspirades en el modus vivendi d’aquest meravellós indret. Aixi podem desvetllar quines seran les noves atraccions de que disposara “Universal Las Ramblas Aventura.
Huracan Colon: El monument a Cristofor Colom i els cables centenaris del seu ascensor intern s’adaptaràn a fi de proporcionar la magica sensació de caiguda al buit.
Estampida vers. 1: Un grup de actors, alguns potser no ho son, caracteritzat amb l’uniforme del cos dels Mossos d’Esquadra pot apareixer en qualsevol moment i carregar contra els vianants indiscriminadament.
Estampida vers.2: Les desenes de botiguers ambulants que podem trobar als voltants de las ramblas sortiran com esperits enduts pel dimoni al so d’un xiulet, aprofiteu per arrambar tot allò que els caigui.
Tu, Kinky! Splash!: Posa’t a la pell d’un immigrant al esser llençat a les aigües del Port Vell per dos o més segurates neo-nazis... de mentida se suposa...
Tot això sense oblidar les clàssiques atraccions de les que ja disposava las ramblas com els “trileros”, les famoses estatues vivents o els hàbils carteristes.
Sens dubte el millor lloc on passar unes vacances en famìlia.
L’anunci de la designació de Fernando Alonso com al proper Messies ha esclatat com una bomba. Tot i que molts ja s’ho ensumaven la noticia no ha deixat indeferent a ningú. Tot seguit us oferim un recull de les imatges més impactants del dia:
“Eu creo em Fernando Alonso, mais Fernando Alonso nao cree em me”
“Yo ya me he comprao el traje, soy superfan. Todos los
que no se lo compren irán al infierno”
“¿Y ahora quien me arregla a mi la plancha? Porque
esta ya no sirve pa na”
“Por favor Fernando Alonso, haz que se lesione Kaká y Cristiano y Benzema
y Higuain, bueno este ya lo está, pero que no se recupere, ah y
que se lesione también Canales antes de que venga, y si tienes
tiempo lesiona también a Pellegrini y te prometo que seré bueno y
Germans, germanes, nens de l’Africa i demés sotmesos a la paraula d’un llibre escrit fa mes de dos mil anys i que a més a més és interpretable. Us porto “la Bona Nova” que esperaveu, el Messies es nat! Aleluya, Aleluya! Alegreu els vostres cors, ompliu-lo de joia i amor per al nou Salvador perque ell us aproparà al regne de Nostru Senyor. Ah, i prepareu-vos per dos mil•lenis més de foscor i pobresa, ja que en cap lloc diu que entrar al paradís sigui gratis.
Però abans de desvetllar-vos qui serà el vostre pròxim Messies, al que adorareu i voldreu matar al mateix temps, m’agradaria fer un breu homenatge al que fins ara ha estat el vostre pastor, la llum de la vostra fe, el tigre de Natzaret eeeeeeen Jesuuus!
(Aixeca’t hippie de merda. Saluda i somriu… Déu meu! Encara portes aquests piercings a les mans i als peus! Ets la vergonya de la creació divina, au va! Seu i no ens possis més en ridícul!)
Com ja sabreu Jesus ha estat el referent del cristianisme durant els darrers dos mil anys. Va ser gràcies a ell que la resta dels mortals vam poder abraçar aquest Déu del poble jueu, sense la incomoditat d’haver-se de convertir al judaisme, evitant així tots els perills que comporta per l’ànima, el cos i el medi ambient (per allò de la emissió de gasos). Alguns us preguntareu: Si Déu Nostru Senyor es el Déu dels jueus i aquests alhora son el poble escollit de Deu, que hi pintem tots els demés en aquesta història? Es que els jueus, cansats de rebre de valent per part de Deu i dels demés pobles de la Terra, van decidir inventar un Messies internacional per repartir una mica la ira divina entre tots els humans? Com pot ser que els àrabs, que semblaven persones llestes, també caiguessin en el parany i adoptessin un altre Messies, més baix, més lleig i amb més mala hòstia? Algú a la sala pensa aixú? Jesús ha baixat de la creu, algu vol ocupar el seu lloc? No? Coi de cristians afeminats.
Però no us preocupeu ja us hem buscat un nou Messies, amb tots vosaltres el nou Fill de pu.. DEU!
(sí, es un fotomontatge, però ja li estem prenent mesures per la creu)
Sí germans i germanes, en Fernando Alonso es l’escollit per ser la nova imatge de Déu a la Terra. Alguns us preguntareu el perqué d’aquesta decisió. Alguns feu masses preguntes i teniu sort de que les fogueres ja no estiguin de moda, i que lo dels dogmes ja no s’ho creu ni Déu, per tant us explicaré el motiu d’haver-lo escollit a ell.
Doncs bé en primer lloc, em volgut seguir una línia continuista del treball engegat per Jesús. Com us he dit abans Jesús va fer que tot el món no jueu tingués la possibilitat de postrar-se davant el Deu dels jueus, encara que no volguéssin. En Fernando Alonso ja ha aconseguit que la formula 1 sigui un esport(?) d’interés nacional i fins i tot hi ha gent que assegura que la seguia des que era petit, però que no saben qui són en De la Rosa ni el Marc Gene. Em recorda a quan molts sefardites perjuraven que eren cristians de tota la vida quan veien el fum de les fogueres… quins bells records… En segon lloc, tothom sap que Jesús va estar embolicat amb una prostituta. No està confirmat que la Raquel del Rosario hagi cobrat a canvi de favors sexuals, però a vegades els favors es poden intercanviar per favors, ja m’enteneu: tu em poses el disc a totes hores a la ràdio i a l’anunci del SEAT Ibiza i jo a canvi te la xupo. Que Deu beneeixi els concessionaris. I finalment el fet que ens ha fet, valga la resonancia, escollir l’Alonso com el nou Messies es que no se’ns acudit ningú altre que mereixi mes la mort per crucifixió que ell.
Així doncs, a tots efectes la cosa queda de la següent manera pels pròxims dos mil anys. -Fernando Alonso serà el Nou Messies. -El poble d’Asturies serà el nou poble escollit, per tant està permes tot tipus d’insults, vexacions i intents d’aniquilació. -Tots els que eren cristians passaran a anomenar-se alonsomaniacs. -El nou símbol dels alonsomaniacs serà la creu de Sant Antoni, ja que el cap no sobrepassava el travesser.
Germans, germanes la Bona Nova us ha estat donada, aneu a esparcir-la per tots aquells pobles d’infidels i si no us creuen ja sabeu que fer. Amén!
L’Observador ha tingut accèsals arxius classificats de una de les notícies que més han donat que parlar als ultims anys a Catalunya i a la península ibèrica en general. Parlem de la, en principi, secreta conversa mantinguda entre un alta càrrec del govern català de l’època amb membres del grup terrorista E.T.A.
L’equip d’investigació de l’Observador es va desplaçar a Salamanca, on la Generalitat de Catalunya te externatlitzat el servei d’emmagatzament i classificació dels seus arxius més importants, per provar d’extreure l’informació desitjada. En un principi els membres de l’equip es van fer passar per una comissió de l’administració pública catalana per entrar a revisar l’arxiu, amb l’excusa de buscar indicis d’associació a grup terrorista per part del polític català, però malauradament, els eficient treballadors els van prohibir l’entrada a l’arxiu. En un segon intent, van argumentar ser membres de l’Interpol en busca d’informació sobre grups terroristes a fi d’establir un arxiu comú a l’Unió europea. Altre cop els garants de la protecció dels arxius catalans van conseguir avortar la missió. Finalment en un acte d’imprudència van optar per adoptar la indumentaria autòctona que duen els salamantins o salaimartins per mirar de passar desaperçebuts. Bingo! Els van obrir les portes de l’arxiu de bat a bat i els van oferir fer fotocòpies en color de tot allò que necessitesin, i si es feien el carnet de l’arxiu es podien endur a casa el document que els fes més servei i tornar-lo al cap d’uns dies si calia.
“Els membres de l’equip d’investigació posen amb les vestimentes
autòctones dels salaimartins abans d’entrar a l’arxiu”
Un cop analitzada la validesa del document l’Observador té el plaer d’oferir-los en exclusiva la transcripció exacte de la conversa mantinguda entre l’alt càrrec del govern català de l’època i membres de la banda terrorista E.T.A.
E.T.A: Egun on
J.LL.CR9: Eh.. Bon dia tinguin
E.T.A: Eraman pistola?
J.LL.CR9: Com diu?
E.T.A: Lan eraman pistola?
J.LL.CR9: Que diu d’una pistola?
E.T.A: Eman berdin, hartu bat.
J.LL.CR9: Ah, no, no, no, res d’armes aquí em vingut a dialogar tranquilament eh? Res d’armes si no jo me’n vaig per on he vingut.
E.T.A: Hauxe on, hauxe on. Nahi duan bezala. Sartu aretora.
J.LL.CR9: Això resultara mes difícil del que em pensava… qué vol ara? Qué entri aquí?
E.T.A: Bai, bai. Sartu horra. Hau zare baina gogoren zer neure buruari pentsatu… Hitz batez… Aquia jar beza mesedez
J.LL.CR9: Qué diu? Es que si a sobre de parlar basc es posen la caputxa aquesta no hi ha manera d’entendre res… Qué segui aquí?
E.T.A: Aquia.
J.LL.CR9: No te vi? O cervesa? Que hi farem doncs, aigua. Després som nosaltres els garrepes.
E.T.A: Tio hau tontotua da. Tira, lehenbailehen lehenago empecitzen dugu amaituko gara.
J.LL.CR9: …podria repetir-ho?
E.T.A: Ostia ! Sartu agintzen gaituen hauek harrikoa egin ezan.
J.LL.CR9: …sartu tzen gaites hau harri egin zan… no entenc res de res.
E.T.A: Hau urduritu nire burua. Kaleak ostien ez ondonadas
J.LL.CR9: Ja em sap greu però no l’entenc. NO LO ENTIENDO.
E.T.A: ¿Como dices?
J.LL.CR9: No, nada.. res vull dir no res.
E.T.A: ¿Eso que has pronunciado era español?
J.LL.CR9: No, no era, un dialecto de la Catalunya norte…
E.T.A: Estas hablando español… ¡otra vez!…
J.LL.CR9: Eh, no, no eh, eh… Tu también!!
E.T.A:…No! no es verdad…
J.LL.CR9: Oh si, i tanto… lo has vuelto a hacer.
E.T.A: Kaka! Kaka! kaka… Reian kaka egiten naiz eta haren jatorri guztian!
J.LL.CR9: …
E.T.A: Si se enteran los de la cúpula estoy perdido. Me van a mandar a entrenarme con Al-Qaeda…
J.LL.CR9: …
E.T.A: Bueno, tranquilos, esta bien, tranquilicémonos… no esta todo perdido.
J.LL.CR9: Sí, eso, tranquilos.
E.T.A: Hagámos un… ¿como se llama eso que dos partes se ponen de acuerdo?
J.LL.CR9: ¿Un pacto?
E.T.A: No hombre! Algo que tenga algún valor!
J.LL.CR9: ¿Un contrato?
E.T.A: ¡Eso! Mira haremos lo siguiente: Si tu no dices nada acerca de este… incidente, yo me encargo de que E.T.A no coloque ninguna bomba más en Catalunya… ¿Qué te parece?
J.LL.CR9: Fet! Vull dir… ¡Hecho!
E.T.A: Esta bien. Pero no puede volver a ocurrir.
J.LL.CR9: Bien, pero entonces a partir de ahora, ¿como lo haremos para comunicarnos? ¿En Francés?
E.T.A: …¿en francés?...jeje…
J.LL.CR9: …jeje…
E.T.A: jejeje, en francés dice…
J.LL.CR9: jejeje…
E.T.A: jajaja, jajaja
J.LL.CR9: jejeje
E.T.A: ¡¡En francés!! Jajajajaja!!
J.LL.CR9: …
E.T.A: ¡¡Tú quieres hundirme!! Jajajaja, Muy bueno, jaja por un momento pensaba que hablabas en serio…en francés jejeje.
J.LL.CR9: jejeje…
Sens dubte és un document d’un valor incalculable.
