Descoberta a l'estaciò de Castelldefels

Trobades restes d’homínids a les vies de l’estació de tren de Castelldefels. Segons ha pogut saber l’Observador podríem estar davant d’un gran descobriment ja que a falta de realitzar les proves del carbò 14, “hi ha moltes esperances depositades en que ens apropi a la baula perduda” segons paraules del mateix descobridor, l’antropòleg Indiana Bones.

Foto d’arxiu. Indiana Bones:

“Estoy loco por tus huesos”

Indiana Bones va estudiar a l’universitat de Massachutes, on es va especialitzar en antropología moderna, “molts no creien en aquesta especialitat i ara sòn tots morts” assegura mentre intentem que ens expliqui en que consisteix el descobriment.

“Estaríem parlant d’un grup d’homínids en migració; es el que ens fa pensar que ens podríem trobar davant la baula perduda, però el que més ens ha sobtat de tot es que entre les restes hem pogut recuperar el que sembla un instrument musical d’una sofisticació sorprenent.” A falta de les proves de datació per carbó 14, l’antropòleg data les restes d’entre segons i mil·lèsimes de segons abans que passés el tren de les 23:25. Si es compleixen els auspìcis i es demostra que hem trobat la baula perduda l’antropòleg ens ha avançat ja com anomenaría la nova familia d’homínids: “Homo Crossing”.

Colomundialisme 2014

-“Per aquest any el mal ja està fet i no s’hi pot fer res, ara només queda treballar perquè no es torni a repetir una merda de mundial del calibre que estem veient.”- contestava Joseph Blatter a la pregunta de la periodista. Perquè el cert es que, tot i que no hi ha res d’interessant en un Nigèria – Corea del Sud, els amants del bon futbol o altrament dit barcelonistes, esperem del mundial el bo i millor de cada casa i que sigui el vehicle amb el qual transitar més veloçment les tedioses hores laborals en la mesura del possible. Però lamentablement enguany es preferible passar l’estona treballant que veient qualsevol dels soporifers matchs que rojadirecta, la teva no, ens ha ofert. Com deiem ara només queda posar-hi mesures perquè no torni a succeir. Prenent l’idea bàsica del “Mestre Modgi”, en la que proposa que tots ens fem seguidors d’Holanda per, en cas de que guanyin el Mundial desfermar un apartheit a la inversa, teihtrapa, on els afrikaners serien exiliats o, en cas de que no conseguissin escapar, torturats a escoltar el so d’una vuvuzela fins a la mort, la FIFA ha vist una nova forma d’organitzar un Mundial on el que l’entreteniment no depengui exclusivament del que succeeixi en el terreny de joc o si més no que els enfrontaments tinguin algun al·licient extra que inclús el mediocre joc dels equips no eviti poder seguir amb fervor els partits més intrascendents. El nou sistema en el qual els grups es conformaríen en funció dels conflictes o disputes bèl·liques que mantinguin, hagin mantingut o tenen en ment mantindre els països representats per cada plat combinat, pretén buscar el morbo fàcil, el suspens de si al finalitzar l’encontre es desencadenarà una batalla campal o si bé el match no podrà ni començar degut a que els jugadors han sofert atacs abans d’iniciar-se. Encara amb la pilota en joc en el mundial de Sud-àfrica i el campió per decidir no es pot evitar pensar en l’època del colonialisme com a primer context per posar en pràctica el nou mundial, el “Colomundialisme”.

El sistema ja us el deveu imaginar, s’agafa un país el qual hagi colonitzat a uns altres països i ave, se’ls enfronta en una lligueta a mort*. Així podríem avançar la distribució dels primers grups pel proper Colomundialisme 2014.

Grup A: Anglaterra

Gambia, Hondures, Canada, Australia, Nova Zelanda, India i Gibraltar.

Grup B: França

Tunis, Vietnam , Madagascar i Marroc

Grup C: Portugal

Brasil, Angola i Moçambic

Grup D: Holanda

Sud-àfrica, Sri Lanka i Jamaica

Grup E: Espanya

Filipines, Cuba, País Basc, Catalunya i Julivert.

Grup F: Itàlia

Eritrea, Somàlia, Líbia i Eivissa

Grup G: Alemanya

Togo, Camerun i Mallorca.

Encara s’està estudiant com es decidirà la següent ronda per els equips que quedin líders de grup, probablement es buscarà el darrer enfrontament bèl·lic que hagin mantingut els diferents països per tornar-los a emparellar i que no minvi la tensió. El que per altra banda si tenen clar els organitzadors es que a la final només podrà arribar un equip el qual sempre s’enfrontarà a Israel i en el qual les lesions que els jugadors de l’equip israelita puguin sofrir seran contabilitzades com a gol per l’equip que les produeixi.

Finalment, s’està arribant a un acord amb l’ONU a fi que el resultats del enfrontaments tinguin vinculació directa amb el devenir polític dels països, així es podrien decidir les disputes territorials, econòmiques o polítiques en funció qui guanyés un partit de furgol, tot per fer de l’esport rei una cosa amb sentit. Els polítics catalans per la seva banda demanaran a l’ONU si aquesta mesura es pot fer extensible a altres esports com l’okey patins o el vaterpolo on els esportistes catalans partirien amb avantatge per així poder desencallar la sentència de l’Estatut.

Sóc capitalista, i què? (Oda al capitalisme)

Des de l’Observador assistim astorats al debat nacional que s’ha creat arran de les darreres decisions d’Ajuntaments de prohibir el burka i el vel integral en els espais públics. Més enllà de debatre la idoneïtat de tal mesura o les conseqüències que podria portar a la vida de les dones que es veurien afectades, el que ens colpeix es el poc estim que s’està demostrant envers la cultura de la que formem part i al mateix temps ens nodrim, que no es cap altra que la capitalista.

Algú podrà rebatre que el capitalisme no es pot considerar com a sistema cultural ja que es tracta d’un model econòmic, però en una societat on el mercat financer governa per damunt dels poders públics, on la moda regeix fins als més insignificants actes de l’individu, on la riquesa es el leit motif preponderant i on el nostre sistema de valors varia coincidint amb les èpoques de rebaixes, intentar diferenciar una cosa de l’altra es no voler veure la realitat.

La polèmica sobre el burka matins.sí, burka matins.no, no ve donada per la situació de sotmetiment de les dones que en fan ús, ni per la desconfiança que poden generar les persones que el duen, ni tan se val per la diferenciació que es pot crear en escoles o llocs de treball. El problema que ens planteja el burka a la nostra societat es d’enveja; com pot ser que unes persones vingudes de fora conservin els seus hàbits voluntàriament, quan nosaltres amb feines podem mantenir els nostres a ca nostra? Com pot ser que amb la merda de cultura que tenen no es deixin influenciar per la nostra?

Bé, la resposta es ben senzilla: perquè nosaltres defugim la nostra cultura, l’estigmatitzem i fins i tot en reneguem, mentre ells la perpetuen i en donen un valor. Al negar la nostra cultura ens sentim incapaços d’esgrimir pressió social sobre “intrusions” que ens incomoden i recorrem als polítics perquè es creïn lleis que regulin el que com a societat no sabem pair.

Avui li ha tocat al burka, que tot s’ha de dir es un mal menor a ca nostra i optatiu com el dur piercings o tatuatges, trets distintius que et marquen les relacions interpersonals i professionals, i que a més depen de qui el dugui fins i tot ens fa un favor estètic, del que alguns/es podrien mirar de posar en pràctica. Demà amb una mica de sort treuràn una llei que prohibeixi les rastes.

Amb tot això el teló de fons en el que es desenvolupa aquest conflicte te a veure amb la mal denominada defensa de la multiculturalitat que alguns esgrimeixen per menystenir i emmascarar la nostra cultura pròpia. Cal recordar aquí que multiculturalitat no es sinònim d’interculturalitat, ja que mentre la primera esquinça en pedaços més petits, dels que deglutim el que més ens apeteix rebutjant la resta, la segona ha d’intentar crear un medi on les diferents cultures convisquin, si cal.

Expressat el meu punt de vista, passaré a citar sistemes en front dels qual prefereixo ser capitalista:

Integrista, budista, comunista, madridista (ja se que son capitalistes, però no em veig en cor de barrejar-m’hi), islamista, feminista, artista (els de l’SGAE se sobreenten), mileurista, interista, sionista, evangelista, taxista, drogadista, creacionista (vaja ja acabo de dir drogadista), culturista, sindicalista i argentí.

Universal Las Ramblas Aventura

Universal ha anunciat que obrirà un nou parc temàtic a Catalunya, concretament a Barcelona i més concretament encara a las Ramblas. En un contracte de dubtosa legalitat l’Ajuntament de Barcelona cedirà a la multinacional el dret d’explotar l’emblemàtic carrer i els seus voltants per una quantitat entre molt elevada i infinit. L’alcalde Hereu qualifica, i requalifica, l’acord de extremadament beneficiós per tots el barcelonistes, i per alguns barcelonins també, i l’engloba en el pla de desenvolupament turístic de la ciutat. El parc com no podia ser de cap altra manera s’anomenarà “Universal Las Ramblas Aventura” i tindrà com a principal centre d’atractiu l’arxitrepitjat carrer de “las ramblas”. Molts experts consideren una hàbil estratagema la realitzada per Universal ja que les inversions a realitzar seràn ìnfimes i fins i tot es parla de desinversió per garantitzar una experiència única en l’àmbit dels parcs d’atraccions. Hotels, alguns decorats per cel•lebrar Halloween tot l’any, restaurants amb menjars d’arreu del món on els aliments es tracten com en l’origen y sense passar per cap control de la CEE, barris ambientats en les ciutats més exòtiques y violentes, instal•lacions on representar espectacles o fins i tot la possibilitat de participar directament en les representacions (potser que no ho siguin) d’espectacles urbans com per exemple una persecució policial o l’intent d’atrac d’un moro, son alguns dels alicients que hom ja podia trobar al visitar las ramblas, només calia afegir unes atraccions inspirades en el modus vivendi d’aquest meravellós indret. Aixi podem desvetllar quines seran les noves atraccions de que disposara “Universal Las Ramblas Aventura.

Huracan Colon:
El monument a Cristofor Colom i els cables centenaris del seu ascensor intern s’adaptaràn a fi de proporcionar la magica sensació de caiguda al buit.

Estampida vers. 1:
Un grup de actors, alguns potser no ho son, caracteritzat amb l’uniforme del cos dels Mossos d’Esquadra pot apareixer en qualsevol moment i carregar contra els vianants indiscriminadament.

Estampida vers.2:
Les desenes de botiguers ambulants que podem trobar als voltants de las ramblas sortiran com esperits enduts pel dimoni al so d’un xiulet, aprofiteu per arrambar tot allò que els caigui.

Tu, Kinky! Splash!:
Posa’t a la pell d’un immigrant al esser llençat a les aigües del Port Vell per dos o més segurates neo-nazis... de mentida se suposa...

Tot això sense oblidar les clàssiques atraccions de les que ja disposava las ramblas com els “trileros”, les famoses estatues vivents o els hàbils carteristes.

Sens dubte el millor lloc on passar unes vacances en famìlia.

Barcelona el millor parc d'atraccions del mòn.