-“Per aquest any el mal ja està fet i no s’hi pot fer res, ara només queda treballar perquè no es torni a repetir una merda de mundial del calibre que estem veient.”- contestava Joseph Blatter a la pregunta de la periodista. Perquè el cert es que, tot i que no hi ha res d’interessant en un Nigèria – Corea del Sud, els amants del bon futbol o altrament dit barcelonistes, esperem del mundial el bo i millor de cada casa i que sigui el vehicle amb el qual transitar més veloçment les tedioses hores laborals en la mesura del possible. Però lamentablement enguany es preferible passar l’estona treballant que veient qualsevol dels soporifers matchs que rojadirecta, la teva no, ens ha ofert. Com deiem ara només queda posar-hi mesures perquè no torni a succeir. Prenent l’idea bàsica del “Mestre Modgi”, en la que proposa que tots ens fem seguidors d’Holanda per, en cas de que guanyin el Mundial desfermar un apartheit a la inversa, teihtrapa, on els afrikaners serien exiliats o, en cas de que no conseguissin escapar, torturats a escoltar el so d’una vuvuzela fins a la mort, la FIFA ha vist una nova forma d’organitzar un Mundial on el que l’entreteniment no depengui exclusivament del que succeeixi en el terreny de joc o si més no que els enfrontaments tinguin algun al·licient extra que inclús el mediocre joc dels equips no eviti poder seguir amb fervor els partits més intrascendents. El nou sistema en el qual els grups es conformaríen en funció dels conflictes o disputes bèl·liques que mantinguin, hagin mantingut o tenen en ment mantindre els països representats per cada plat combinat, pretén buscar el morbo fàcil, el suspens de si al finalitzar l’encontre es desencadenarà una batalla campal o si bé el match no podrà ni començar degut a que els jugadors han sofert atacs abans d’iniciar-se. Encara amb la pilota en joc en el mundial de Sud-àfrica i el campió per decidir no es pot evitar pensar en l’època del colonialisme com a primer context per posar en pràctica el nou mundial, el “Colomundialisme”.
El sistema ja us el deveu imaginar, s’agafa un país el qual hagi colonitzat a uns altres països i ave, se’ls enfronta en una lligueta a mort*. Així podríem avançar la distribució dels primers grups pel proper Colomundialisme 2014.
Grup A:
Grup B:
Grup C:
Grup D:
Grup E:
Grup F: Itàlia
Grup G:
Encara s’està estudiant com es decidirà la següent ronda per els equips que quedin líders de grup, probablement es buscarà el darrer enfrontament bèl·lic que hagin mantingut els diferents països per tornar-los a emparellar i que no minvi la tensió. El que per altra banda si tenen clar els organitzadors es que a la final només podrà arribar un equip el qual sempre s’enfrontarà a Israel i en el qual les lesions que els jugadors de l’equip israelita puguin sofrir seran contabilitzades com a gol per l’equip que les produeixi.
Finalment, s’està arribant a un acord amb l’ONU a fi que el resultats del enfrontaments tinguin vinculació directa amb el devenir polític dels països, així es podrien decidir les disputes territorials, econòmiques o polítiques en funció qui guanyés un partit de furgol, tot per fer de l’esport rei una cosa amb sentit. Els polítics catalans per la seva banda demanaran a l’ONU si aquesta mesura es pot fer extensible a altres esports com l’okey patins o el vaterpolo on els esportistes catalans partirien amb avantatge per així poder desencallar la sentència de l’Estatut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada