No descobrim res nou al afirmar que des que Jesús va ressuscitar les seves aparicions han donat molt que desitjar, però la gota que ha fet vessar el vas i posar en entredit el seu paper en la gran obra ha estat la seva aparició a l’anus d’un gos, que per a mes “Thierry Inrí” s’ha confessat ateu. Des de la directiva de la Gran Obra, en un gest que es pot interpretar com un desgast en les relacions amb el messies, prefereixen guardar silenci i no pronunciar-se al respecte. Però fonts afins als directius asseguren que la situació comença a fer-se insostenible i fins i tot corre el rumor que podrien estar buscant un substitut de garanties per afrontar la delicada situació que travessa la institució.
I es que repassant la trajectòria d’aparicions i miracles de JC13s, els números no juguen a favor seu:
Ens hem de remuntar a l’any 33 despres d’ell mateix per trobar una actuació amb cara i ulls al nivell d’un crack de la mena de JC13s, des de les hores ençà el seu rendiment ha estat per sota de l’esperat: aparicions en torrades, humitats, soca arrels i finalment l’aparició a l’anus d’un gos, en la que per molts esta considerada la pitjor aparició de la història, demostren si més no el baix estat de forma en que es troba el messies.
Quins son els motius, es pregunten els aficionats i no es pot evitar girar el cap direcció a tribuna per buscar la resposta. Son molts els que veuen en la relació familiar amb el president la principal causa del baix rendiment de l’astre. Hem sortit al carrer per preguntar al soci que en pensa de la situació:
“Utomaticamente cuando pones a tu hijo a jugar, este tiene que ser bueno; un palomo no hace verano”
“Ho haveu vist?! Ho haveu vist?! La mare que em va parir! Aquest paio ens esta prenent el pel, però com es el fill del president d’aquí no el treu ningú”
“Dios demission, Dios demission”
Com podeu observar els ànims estan escalfats i el soci demana a la directiva un cop d’efecte per resoldre la situació. Veure’m en que acaba tot.
5 comentaris:
Això no sa pot permitir, no?? El señor nuestro en un ano de perro eh! És gavissim... !!!
Vostè es refereix a Jesús... Mariano Angoy. Gran palmarès amb poquíssim mèrit.
Son dos jugadors de gran renom però completament diferents l'un jugava a fumbol en el seu temps lliure i l'Angoy el més semblant que va fer a jugar a fumbol va ser amb els dragons.
la veritat és que la qualitat de les incursions del fill del pare deixa molt que desitjar des de l'estrena del famós musical "jesucristo déjaloestar". A mi un cop se'm va aparèixer però li vaig dir: "ho sento, s'equivoca".
Congranuleichons, i benvingut, bandido!
(fes-te seguidor meu o no descansaré fins a arrujar el teu cadàver als porcs)
Benvolgut mestre i maicenas, es tot un honor que trepitgi aquest humil bloc, perque es faci una idea es com quan el rei visita les instal·lacions de GARA.
Publica un comentari a l'entrada