divendres, 22 de gener del 2010

Venedors de solidaritat

L’ajuntament de Barcelona va decidir fa un temps que ja no volien que les putes del carrer formessin part de la mercaderia que es ven en aquesta gran botiga, altrament anomenada ciutat. Com a “pajillero” practicant es una mesura que no m’afecta ni per be ni per malament per tant no entrare a debatre si es bo o dolent. El que si vull que quedi pales es que hi ha altres personatges pedestres, i no em refereixo al Michael Jackson, que em son mes molestos que no pas ho eren les dones de carrer que l’ajuntament va decidir vetar. Parlo dels captadors de ONG’s que t’assalten a boques de metro o per llocs obligats de pas sense alternativa al canvi d’acera, teixint teranyines impossibles d’esquivar, per demanar-te de bones maneres que “col·laboris”. Jo no se com us ho prendreu vosaltres pero a mi, un grup organitzat de gent que em demana diners pel carrer i que em barra el pas em sona a amenaça, instintivament em buido les butxaques i surto corrents cames ajudeu-me, no en serio, surto corrents sense donar-los un puto euro.


Val a dir que, com a home de bon beure que soc, tambe he estat assaltat per les prostitutes de les rambles, pero en cap cas he percebut que la meva persona corres perill algun. No em vull ni imaginar que em podria arribar a passar si un cooperant d’aquests em trobes borratxo pel carrer (es un dels motius pels cuals no bec res entre les 10 del matí i les 6 de la tarde).


Per sort meva, en un viatge a Paris, vaig fer un curs intensiu de com ser estafat per aquest tipus de gent. En un temps record vaig apadrinar una familia sencera de rumanesos, vaig fer-me cooperant d’una ONG per lluitar contra el comunisme a America del Nord i vaig aportar 20 euros (en efectiu!!!) per comprar arm… aliments per a una tribu estandard d’Africa septentrional. Tot aixo en un mati.


Com a principals diferencies que vaig poder observar cal destacar que a diferencia d’aquí, alla son els mateixos beneficiaris els que recullen els donatius i que l’idioma elegit per recaptar es el frances. El meu coneixement del francés de l’epoca va ajudar a perpetrar tals estafes, ja que en el moment era verge, aixi em trobava a merce de les xarxes de caçadors de pardals.


Pero el que no et mata et deixa paraplegic, i al tornar era una altra persona, mes forta, capaç d’enfrontar-me a l’exercit de venedors de solidaritat i bones intencions. Una rumana un dia em va voler fer firmar un document per col·laborar amb una iniciativa que pretenia que es despenalitzes l’intercanvi lliure de fills, al que li vaig respondre que l’unic paper que li firmaria seria el seu certificat de defuncio. En una altra ocasio un altre captador em va abordar demanant el meu suport a les dones de l’Africa, i li vaig dir que ja hi col·laborava, enviant-los clients a les rambles desde l’hotel on treballava, fins que l’ajuntament els va prohibir recaptar fons.


I es que el negoci de la solidaritat te aquestes contradiccions, mentre uns recapten fons per destinarlos a l’Africa, a dues passes hi ha gent de l’Africa passant miseries a casa nostra. Per aixo crec que el millor que podrien fer les dones de carrer es emul·lar les ong’s parisines i fundar-ne una de propia. Jo humilment he pensat un parell d’idees per engegar projectes de cooperacio.


S.O.S Africa: “Vols ajudar l’Africa? Comença per la meva raja”


SIDA sense fronteres: “Per la igualtat d’oportunitats de contraure el SIDA”


Missioners del Sagrat Crist de l’Ablacio: Comunitat jesuita establerta a la Selva Negra.


I per qui no li agradi l’interracial:

KKKreu Blanca: “Nosaltres ens (en)carreguem (d)els negres”


D’aquesta forma podrien fins i tot treballar a plena llum del dia, com la resta de captadors, i amb la mateixa impunitat. Podrien inclus arribar a eclipsar totes les altres ONG’s existents i pendre’ls tot el seu nitxol de mercat. Si em donen a escollir entre donar diners perque em facin una mamada i donar diners a canvi d’un sentiment transitori de felicitat per haver col·laborat en una bona causa, acompanyada d’una fotografia d’un nen pre-puber, no ho dubtaria ni un segon, ni jo ni ningu que no hagi estat mai al pub Arny.


Aquesta situacio podria provocar un canvi en la politica de captacio de les ONG’s de tota la vida a fi de poder rivalitzar amb les suculuntes ofertes de les ONG’s de dones del carrer. Podriem arribar a sentir la següent conversacio:


Captadora: Hola guapu... et fa apadrinar un nen...

Captat: Perdoni pero ara no tinc temps

Captadora: I una nena? Una nena molt dolenta?... grrrr.

Captat: Com?

Captadora: Au va no siguis timid... si firmes aqui em posaras molt catxonda...

Captat: ...


O


Captador: Disculpi, te un moment?

Woody Allen: Be, be, no se, ara mateix no estic gaire segur.

Captador: Sera nomes un minut, a mes estic segur que l’interessara?

Woody Allen: Be, d’acord, de que es tracta?

Captador: Treballo per una ONG que es dedica a buscar llars a nenes del sud-est asiatic que han estat...

Woody Allen: Que permeten la poligamia al seu pais?

Pero tot aixo son nomes pensaments d’un pertorbat i malament aniriem si arribessin a fer-se realitat aixi que ens haurem de conformar amb els col·laboradors de tota la vida, que intenten encolomar-nos algun nen desvalgut, o la construccio d’un pou d’aigua per un cultiu botanic al bell mig del Sahara. Aixi que als que us sentiu incomodats per aquesta gent, als que us penseu per quin carrer passar quan aneu a comprar a l’FNAC o als que sortiu insegurs del metro he pensat un seguit d’excuses per desempallegar-vos d’una manera rapida i eficaç dels venedors de caixes buides.


Excusa num.1:

Captador: Perdona tens un moment?

Captat: No, em sap greu, tinc una enfermetat terminal i em queda poc temps de vida i com comprendras no el malgastare amb tu.


Excusa num.2:

Captador: Perdona tens un moment?

Captat: No, he d’agafar el primer vol cap al pais de l’Africa “X” per lluitar contra els rebels de la tribu “X” que s’estan menjant els rebels de la tribu “Y”, vols venir?


Exucsa num.3:

Captador: Perdona tens un moment?

Captat: No, no puc, vaig a patentar un invent que acabara amb la pobresa, la fam i les enfermetats de tot el mon i a sobre protegira a tots els animals en perill d’extincio.


Es possible que despres de donar l’excusa num.3 hi hagi un intent de linxament contra vosaltres, ja que de ser cert els treuries el lloc de treball i acabaries amb el proxenetisme dels pobres del mon que son molts i mouen molts din... sentiments.


Per acabar nomes vull afegir que si països de l’Africa com ara Somalia tinguessin comoditats del primer mon com ara l’internet hi hauria molts mes hackers.